Manifest com a persona autista pel Dia Mundial de Conscienciació sobre l´Autisme - 2 d´abril

Per - Marta Tomas Subirats.

Soc una persona autista.I avui, 2 d´abril, decideixo fer-me escoltar.

Aquest dia no és només per conscienciar. És un dia per reivindicar, per fer visible tot allò que moltes 

vegades s´amaga, s´ignora o es minimitza. No soc un diagnòstic. No soc una etiqueta. Soc una persona 

amb drets, amb veu, amb valors.

Ser autista no és cap error. És una forma de viure, de sentir, de pensar i de relacionar-se amb el món.

Però massa sovint, el món ens exigeix que ens amaguem, que ens convertim en algú que no som. Ens 

obliga a fer un esforç constant per encaixar, a camuflar-nos, a sobreviure sota màscares que ens esgoten.

Per què hem de lluitar cada dia per poder ser nosaltres mateixes, nosaltres mateixos, nosaltres mateixes?

Per què hem de demanar permís per ser com som?

Com a persona autista, sovint he sentit que no hi havia espai per mi. Que la societat no està feta per la

meva manera de funcionar. I no parlo només de barreres físiques o burocràtiques , sinó de barreres 

invisibles: la incomprensió, el prejudici, la por a la diferència.

Aquestes barreres són encara més cruels quan es creuen amb altres eixos d´opressió. El biaix en el

diagnòstic fa que moltes persones autistes -especialment dones, persones no binàires i dissidents de

gènere - passin desapercebudes durant anys. Se´ns diu que exagerem, que som massa sensibles, massa

emocionals, massa... I aquest "massa" ens condemna a un patiment profund i silenciat.

Aquest silenci té consequencies. Ansietat, depressió, trastorns alimentaris, ideació suicida. No perqué

siguem autistes, sinó perquè vivim en un món que ens ignora, ens infantilitza, ens invalida. Necessitem 

una salut mental que ens entengui, que no ens vulgui corregir, sinó acompanyar.

A més dins del col·lectiu autista hi ha persones trans, gais, lesbianes, bisexuals, queer, intersexuals, 

no binàries... Som tan diverses com la humanitat mateixa. I quan la nostra identitat de gènere o 

orientació sexual no encaixa amb allò que la societat espera, la discriminació, es multiplica. Ens 

quedem a la perifèria dels espais LGTBI, i també a la perifèria dels espais autistes. Ens calen espais

on puguem ser totes les nostres capes: persones neurodivergents i dissidents, lliures i segures.

I no oblidem les families. No estan esgotades per cuidar dels infants autistes-no som un sacrifici. Estan 

esgotades per haver de lluitar contra un sistema que cada vegada posa més obstacles. Per haver de fer 

de gestores, de terapeutes, de defensores legals, de tot. Per haver de navegar a contracorrent per 

aconseguir drets que ja ens pertanyen.

Per això, avui demanem:

Que es reconegui la nostra manera de ser com una part legítima i valuosa de la diversitat humana.

Que es visibilitzi el biaix en el diagnòstic femení i es formi adequadament als professionals perquè

deixin d´invisibilitzar-nos.

Que la salut mental ens tracti amb respecte, des de la comprensió profunda del que implica ser persona

 autista, amb perspectiva de gènere i neurodiversitat.

Que es deixi de parlar de nosaltres sense nosaltres. Tenim vivències. Tenim dret a ser escoltades,

escoltats, escoltades.

Que es visibilitzi i es respecti la diversitat dins del mateix col·lectiu autista incloent-hi la realitat de les

persones LGTBIQA+.

Que l´educació sigui realment inclusiva , amb suports adequats des de l primera infància fins a l´edat

adulta.

Que puguem accedir a una feina digna, amb entorns laborals comprensius i adaptats.

Que hi hagi suports al llarg de tota la vida: socials, comunitaris, econòmics i sanitaris.

Que les famílies rebin acompanyament, recursos i respecte, perquè no estiguin soles sostenint una

càrrega que hauria d´assumir el sistema.

No volem compassió. No volem que se´ns perdoni per existir. Volem que se´ns respecti, que sens valori

que se´ns estimi tal com som.

Aquest manifest és una part de la meva veu. Del meu crit, però tambè de la meva esperança. Perquè 

quan les persones autistes parlem des de la veritat, obrim camí per a moltes altres que encara no s´han

atrevit a parlar.

Perquè aquest món també és nostre. I hi tenim tot el dret a viure-hi plenament, amb dignitat, llibertat i 

orgull.